CAMPANYA DE SIGNATURES CONTRA EL PACTE I LA LLEI D´HABITATGE

ESTEM D’ACORD AMB LES MESURES QUE PROMOU EL PACTE NACIONAL D’ HABITATGE?

En els darrers anys, ha augmentat desorbitadament l’esforç necessari per a accedir a un habitatge, ja sigui en regim de lloguer o de propietat. Paral·lelament, una part important de la ciutadania ha reclamat que es garanteixi el dret a l’habitatge tal i com declara la Constitució. Davant la demanda ciutadana, les administracions han reaccionat amb diverses iniciatives. Entre les més publicitades està EL PACTE NACIONAL PER L’HABITATGE I LA LLEI PEL DRET A L’HABITATGE. Des de V de Vivienda volem preguntar als ciutadans i les associacions i entitats si realment estan d’acord en què el que s’està fent és suficient i desitjable, donat el context actual. Després de llegir atentament el Pacte i la llei, CONSIDEREM QUE LES MESURES QUE PROPOSEN SÓN INSUFICIENTS PELS SEGÜENTS MOTIUS:

1. Es presenten com una declaració de bones intencions per tal de mostrar que s’estan fent coses pel tema de l’habitatge. Però tot continuarà com fins ara perquè NO ES PROPOSA CAP DE REFORMA ESTRUCTURAL que trenqui amb la lògica de l’habitatge com a bé d’inversió.

2. El Pacte i la llei beneficien la indústria del totxo, intentant amortir l´ impacte que l´ esclat de la bombolla immobiliària està produint. Preveuen moltes ajudes públiques per a construir 160.000 habitatges més. Però EL PROBLEMA REAL NO ÉS LA MANCA DE PISOS (n’hi ha més de 300.000 buits a Catalunya) SI NO EL SEU PREU I SOBRE AIXÒ NO S’HI INTERVÉ.

3. LES AJUDES AL LLOGUER PREVISTES SÓN CLARAMENT INSUFICIENTS: revertiran en un augment dels preus i es destinaran a una part molt reduïda de la població afectada. Aquest caràcter assistencialista i no universalista de les ajudes substitueix, de forma perversa, els drets reconeguts a la Constitució.

4. L’ÚNIC ARTICLE QUE SANCIONAVA L’ESPECULACIÓ AMB L’EXPROPIACIÓ TEMPORAL FORÇOSA DE L’USDEFRUÏT DELS PISOS BUITS, SERÀ MODIFICAT en el redactat de la llei pel dret a l’habitatge. Una alternativa efectiva i viable seria gravar fiscalment els pisos buits.

Davant de tot això, voldríem fer-nos la pregunta de si realment ens sentim identificats amb AQUEST PACTE que, malgrat que vol tenir una certa aparença d´ entesa social, EXCLOU DE FET, A LA MAJOR PART DE LA SOCIETAT, EN BENEFICI D´AQUELLS QUE ENS HAN PORTAT FINS A ON ARA HI SOM. PER AIXÒ SEGUIM RECLAMANT A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES MESURES ESTRUCTURAL QUE GARANTEIXIN EL DRET A L’HABITATGE. Això només s’aconseguirà sortint de la lògica del mercat, de la inversió i el negoci, perquè els drets no són efectius si el preu que s’ha de pagar per gaudir-los és inabastable per a àmplies capes de la població.